El núvol volcànic s'aproxima al nord-oest d'Espanya

Hola companyes i companys,
Acabo de llegir aquesta noticia que no té gran cosa de interessant, parlant socialment, però penso que a moltes i molts ens hauria agradat que el núvol estigues al Marroc el dia que havíem de tornar, per tenir una excusa per quedar-nos uns quants dies més, no us sembla? jeje elperiodico
Us haureu de conformar mirant aquesta foto i d'altres que tots vam fer perquè quedessin en el nostre record els dies fantàstics que hem viscut tots junts, en un país fascinant i desconcertant, ple de contrastes, aromes i sensacions irrepetibles.

a

Molts de nosaltres segurament i tornarem però les vivències que hem viscut tots junts ja no es repetiran i quedaran en el nostre record com un bon final a uns estudis amb els quals hem disfrutat i compartit.

Parar i Reflexionar

Bé, en la meva petita aportació en el blog, no he pogut resistir-me a remitir el comentari a un diari en concret, aquest es tracta del Público. És un diari, potser "d'esquerres" però, per mi el més important de tot, és que es tracta d'un diari d'opinió (algunes més rigoroses que altres). Crec molt important el fet que des d'un diari s'afavoreixi el debat i l'opinió; i no com en molt altres on la seva funció es limita transmetre informació (majoritàriament manipulada) com si fós una veritat absoluta; quan relment sempre és la seva veritat.

L'article és de Amador Fernandez Savater, qui també escriu columnes de manera periòdica en aquest diari en qüestió; i l'article s'anomena ¿Se puede pensar en un periodico?.

L'article es una mena de autoreflexió, sobre la seva columna i el contingut que transmet. Alhora parla osbre la necessiatt de reflexionar i el significat de pensar; valors que escassegen de manera important en la nostra societat.

Bé, espero que hos sigui entretingut... Més que la noticia en si mateixa, m'agradaria animar a la gent a llegir i opinar... i personalment crec que el público é una bona eina per començar!!!!!!

La Generalitat de Cataluña acreditará la integración de inmigrantes para que obtengan la nacionalidad

La Generalitat de Cataluña acreditará la integración de inmigrantes para que obtengan la nacionalidad

El Parlament vota hoy la Ley de Acogida de inmigrantes, pionera en el Estado

BARCELONA, 28 Abr. (EUROPA PRESS) -

La Generalitat acreditará la integración de inmigrantes residentes en Catalunya para que puedan acceder a la nacionalidad en virtud de la Ley de Acogida de las personas inmigradas y retornadas a Catalunya, que previsiblemente se aprobará hoy en el Parlament con los votos a favor de los firmantes del Pacto Nacional por la Inmigración --PSC, ERC, ICV y CiU--.

De aprobarse la norma, Catalunya será la primera en regular las competencias que otorga la Ley de Extranjería --reformada en diciembre de 2009-- a las comunidades autónomas sobre la acreditación de la integración para los trámites de arraigo social, renovación de las autorizaciones de residencia temporal y de acceso a la nacionalidad por residencia.

Según prevé la ley, los inmigrantes obtendrán una acreditación oficial tras cursar un itinerario de primera acogida con formación básica de catalán --que establece como lengua común--, sobre el mercado laboral y el entorno social.

La ley se propone crear así un servicio de primera acogida a través de los entes locales que sea universal y homogéneo, y que mejore la autonomía de todos los inmigrantes empadronados en Catalunya o que procedan del reagrupamiento familiar.

Asimismo, prevé crear la Agencia de Migraciones de Catalunya, órgano adscrito a la Generalitat que agilizará el trabajo en red de los entes locales y de las entidades implicadas en la acogida.

Catalunya será la primera comunidad en establecer un marco legal para la acogida de la inmigración, que desarrolla la competencia exclusiva en primera acogida sentada por el artículo 138.1 del Estatut.

La ley también responde a la medida 24 del Pacto Nacional por la Inmigración, que establece el desarrollo de un servicio de acogida "universal, sistematizado y homogéneo" en todo el territorio.

L'essència de la vida es transmet per la Xarxa

L'alegria és la causa fonamental de l'existència. És l'essència de l'ànima però amb mala fama. El riure subjecta coses que el plor no és capaç d'agafar ni reparar.
De tots els nostres sentiments és el més acotat i menys apreciat. S'associa sovint, un cor alegre amb una conducta irresponsable, com un insult al semblant, mentre és respecta i s'afalaga una personalitat ombria, desconfiada, entristida, molt adient al moment actual d'existència!!!
Però l'ànima busca motius per trobar l'alegria. L'encanteri de qualsevol camí, depèn més de l'actitud que del paisatge.
L'alegria és un estat d'ànim natural que només requereix d'una bona fe, l'hem de cultivar i conservar per no ser presos de la infelicitat. En els i les infants és natural.
Ens hem d'adonar quan renunciem a l'alegria interior a canvi del reconeixement aliè. Hem de tenir consideració al que imagina el seu propòsit en la vida i no a aquell que es suma a l'aparença de la causa.
La transmissió d'alegria ens té connectats i ens manté en un estat d'optimisme i fortalesa, per això hi ha persones al món que només estan disposades a expressar i fer conèixer esdeveniments i/o notícies positives.

Per exemple hi ha un nen de 12 anys, Max, que viu a Toronto (Canadà) que desprès d'escoltar dir a la seva professora: - odio veure notícies tristes!!!, se li va ocórrer posar una pàgina web què només ofereix notícies, històries personals positives (http://www.hnheadlines.com/).

Des de Xile dos germans reclamen la consigna “Un altre món és possible” i ho fan des d'El Buen Diario (http://www.elbuendiario.cl/), sense publicitat ni sentit comercial, ens diuen que hem de deixar el tema econòmic i connectar amb l'essència del ser humà per continuar la nostra evolució.

Una dona londinenc cansada de les multinacionals va decidir llançar Optimist World (http://www.optimistworld.com/) on els hi agrada explicar la bona feina de les ONG i empresses amb programes de responsabilitat social.

Solo Buenas Noticias (http://www.solobuenasnoticias.com/) i Good News Gazette (http://www.goodnewsgazette.net/) tenen el mateix xip i expliquen reportatges, vídeos de persones singulars, això si, sempre bones notícies.

Un argentí de 62 anys que ha creat El Mundo en Positivo en la web (http://www.elmundoenpositivo.com/) on vol donar visibilitat a les iniciatives que generen bones notícies tots els dies. Pensa que sempre hi han existit guerres, catàstrofes, etc, però el món a continuant avançant perquè sempre hi ha hagut més persones construint que destruint.

Un anglès que detesta la Borsa i tot el que representa, per això ha creat Notícias Positivas (www.noticiaspositivas.net), defensa el desenvolupament sostenible,l'economia solidària, la banca ètica, la vida sana i la tecnologia neta.

Des de la pàgina web (http://www.cadenadeoptimismo.org/) s'han proposat crear una cadena de continguts feliços i vitalistes més llarga de la xarxa.

Sigues el canvi que desitges veure en el món. GandhiEstret de la revista El País Semanal nº 1748, Diumenge 28 de març de 2010

Malalties estranyes…????

Bon dia companyes i companys,

Aquí teniu una noticia que he tret del portal de rebelión.org, parla sobre un tipus de malaltia gens coneguda, Sensibilitat Química Múltiple (SQM).

He triat aquesta entrevista perquè quan la vaig llegir em va impactar de sobre manera, però si ens ho parem a analitzar més fredament, és tan poc probable que patim malalties d’aquest tipus amb el nivell de vida que portem? I si analitzem la nostre escala de valors que ens forma com a societat? Per no parlar de la sensibilitat que tenim al tractar el medi ambient? I el que és pitjor encara, com ens preocupem per nosaltres mateixos i les persones del nostre voltant, companyes en el nostre procés de vida en aquest planeta anomenat Terra.

No és d’estranyar doncs que malalties com aquestes ens estiguin afectant i cada vegada amb més intensitat. El que ja no és qüestió de dubte és que aquestes persones i les del seu voltant haurien de tenir una vida més digne, com qualsevol altre de les persones o col·lectius que avui dia lluiten per aconseguir aquest privilegi. Però, malauradament, el nostre món no funciona així, decideix deixar que una persona es torni invisible i que siguin els propis familiars qui busquin les solucions al SEU “problema”.

He cregut important posar aquest enllaç, per tal de poder compartir amb vosaltres la meva indignació i sorpresa sobre el que he llegit.

Anar a la notícia.

Judit Perea Alba.

Treball pagarà part del sou de joves parats contractats

La mesura pot beneficiar a 5.000 menors de 25 anys.

Fins a 59.800 menors de 25 anys busquen treball a Catalunya. La taxa d'atur entre els 16 anys i el quart de segle és del 38%, més del doble que entre els quals superen els 30 anys. La recepta del Departament de Treball per a treure als joves de la cua de l'atur costarà 134 milions d'euros en 2010, gairebé el doble que l'any passat. Totes les línies d'acció, presentades ahir, tenen un requisit comú: formació obligatòria. Una d'elles, anomenada Suma, introdueix una cridanera novetat. Per primera vegada, la Generalitat, a més de la formació, subvencionarà a les empreses fent-se càrrec dels sous dels joves parats que siguin contractats.
Els participants del Suma -que segons va explicar ahir la consellera de Treball, Mar Serna, imita iniciatives d'altres països europeus- tindran menys de 25 anys i com a màxim l'educació bàsica obligatòria. Una vegada acceptats, han d'acudir a sessions d'orientació i a tutories, així com a 480 hores de formació. Després, tindran un treball remunerat de sis mesos en una empresa, amb un "contracte per a la formació". La Generalitat sufragarà part del sou del jove (fins a la meitat de salari mínim interprofessional i les quotes a la Seguretat Social), i l'empresa assumirà el que falti fins al fixat en el conveni que correspongui a l'ocupació. Aquest programa, que començarà a funcionar a l'estiu i al que poden acollir-se 5.000 persones, costarà 35 milions al Departament de Treball.

La crisi o la competencia????

¿La saturación de centros comerciales+la crisis= cierre?

En Madrid una inversión de 68 millones de euros en un centro comercial, deja a la promotora con la deuda tras no poder pagar el crédito bancario. Esta se justifica en primer lugar diciendo que la culpa es de la competencia, y en segundo de la crisis. Parece ser que no ven la crisis como un problema actual, entonces?

En cambio en Cataluña, en especial Lleida y Girona, la Generalitat ha limitado las aperturas, a pesar de que hay promotores interesados en nuevos proyectos.

Es que hoy día, cuando el alquiler de un comercio se transforma en un 11% de la facturación, debe de optar por el cierre. Aunque muchos centros tienen locales cerrados, los que parece ser que les va muy bien son los locales de ocio, los cuales son restaurados con gran interés.

Según la noticia culpamos a la crisis o a la competencia de el cierre de los locales i/o centros?

Hay demasiados?

Y si se cierran que pasara con toda la gente que trabaja?? como no, al paro. Sin pensar en esas familias que hay detrás de cada uno de los trabajadores, y todo lo que implica eso.

ESTEFANIA ALBA PALOMAS.