dilluns, de novembre 24, 2008

Les demandes per acomiadament en impagament de salaris es disparen a Barcelona.

El Pais, Diumenge, novembre 23, 2008

Els efectes de la crisis econòmica ja han arribat a la justícia. L'any passat es van presentar 7.140 demandes per acomiadament en els jutjats de lo social de Barcelona. Fins el passat dia 16 ja es comptabilitzaven 8.820. Es a dir, el 23,5% més. El increment ha estat encara més gran en les anomenades reclamacions de quantitat, les demandes motivades per el impagament de la nòmina o d'algun complement salarial. L'any passat es van presentar 6.930 assumptes i a falta de mes i mig perquè conclogui l'any ja van 9.540, el 37,6% més.
La majoria de les demandes finalitzen amb sentència favorable al treballador i es declara la improcedència de l'acomiadament. Això significa que l'obrer té dret a cobrar una indemnització en funció dels anys treballats, encara que no sempre es fa efectiva perquè, en ocasions, l'empresa desapareix.
Fins al passat 23 d'octubre s'havien realitzat 5.602 consignacions judicials d'indemnitzacions per acomiadaments improcedents. En el mateix període de l'any passat van ser 4.731, explica el magistrat Ignacio de Torres, decà delegat per a la jurisdicció social, qui censura que la Generalitat no hagi augmentat el personal d'aquest servei. Del 23 d 'octubre al 16 de novembre hi ha hagut 810 consignacions més que en aquests mateixos dies de 2007.


Paco Aibar Barraso

5 comentaris:

Paco ha dit...

Primer van ser les empreses de la construcció, però ara podem veure com estan tancant empreses de tot tipus, no només del sector de la construcció.
Els motius dels tancaments d’aquestes empreses i dels increments de demandes per acomiadaments immediats, vénen donats perquè hi ha empreses que utilitzen la crisis com a pretexta per a presentar concurs de creditors, el que abans s’anomenava suspensió de pagaments o fallida. Però el més greu no és això, sinó que els jutges no filin prim i accepten el concurs al emparament de la crisis sense que existeixin motius reials.
També, sota el pretexta d’aquesta crisis hi ha empreses que intenten abaratir més els acomiadaments amb una aplicació injustificada de la llei. O societats que no extingeixen la relació laboral amb el treballador, però que no els hi abona el salari, cosa que els impedeix tramitar el subsidi de desocupació.
En definitiva, no hi ha dret que algunes empreses aprofitin la crisis per a tancar o reduir plantilla, i deixar al carrer a moltes famílies.

Paco Aibar Barraso

~mOntse,,* ha dit...

yo encara flipo com és ningú està fent res per a evitar aquests acomiats massius. com és que no es posen mesures i sobretot, com és que no lluiten per a intentar cambiar el sistema davant les poques expectatives de futur que li queden al sistema neoliberalista??

si estan veien que cada cop més, més famílies s'estan alimentant als bancs de caritas, o bé estan vivint al carrer incapaces de pagar la seva hipoteca.. per què renoi no fan res?

per part dels empresaris penso..
LA AVARICIA ROMPIÓ EL SACO, EL NO SALE BENEFICIADO, PERÓ ES QUE SUS TRABAJADORES, AUN SALEN MÁS DAÑADOS!!


~mOntsee,,*

xArLi ha dit...

Sembla ser que la crisi no tingui límit. Ningú és capaç de posar-se a treballar per trobar uns mecanismes diferents als actuals perquè això acabi. L'estratègia dels empresaris es ben senzilla i no es separa del camí que el capitalisme ha marcat fins avui en dia. Els grans caps pensen que fent fora a tants treballadors com vulguin, ells ja s'han salvat. Per a les empreses la crisi és perfecte per fer neteja de personal i quan realment els trobin a faltar els canviaran per uns de nous més ràpids, més torturables i molt més barats (probablement la crisi també sigui l'excusa futura perquè els sous baixin)

Però el que els empresaris no saben es que els temps estan canviant i cada cop el descontent està creixent més i més al carrer i quan el descontent hagi crescut tant serà moment de que els empresaris tremolin. Els disturbis que els ex-treballadors de Nissan van protagonitzar fa uns dies a la ciutat de Barcelona em donen motius per pensar que si no hi ha manera de canviar aquest sistema apostant altre cop per empreses socials, no regulades per el mercat imaginari del liberalisme actual i que donin més oportunitats de treball i no d'enriguiment d'uns pocs, la pròpia societat trobarà la manera d'acabar amb aquesta acumulació de la riquesa a mans d'uns pocs. Llavors, potser les empreses es plantejaran obrir els ulls.

Carles Barberan Ortiz

* Super Yoli * ha dit...

Si les empreses preveuen la crisis, perquè no fan alguna cosa?
Sempre qui surt perdent és el pobre treballador.
Et fan fora i en molts casos guanyes una idemtització, i de què serveix? Les persones necessiten treballar. La justícia el que ha de fer és que les empreses es quedin aquí, i que no fassin fora als treballadors... però les coses van com van i seguiran tal com van i la taxa d'atur seguirà augmentat, a on anirem a parar?

Yolanda Soler Molina

Albert Vives Soldevila ha dit...

més val tard que mai...

Bé, doncs res amb aquesta notícia podriem fer callar moltes boques les quals fins fa ben poc, deien que la crisi nomès afectava als rics, i et preguntaven en a tu: Tu l'has notat, tan que diuen? Doncs mira, avui potser és el seu pare o ell@ mateix/a que es troben en una situació semblant. La veritat és que fa una mica de por tot plegat, ja que aquesta crisi no serveix de res més que per reforçar l'actual sistema,`no us sona allò de la FI DEL TREBALL?