dissabte, de novembre 15, 2008

L'home a la recerca de sentit (II)

Una de les conseqüències de la vida freturosa que es vivia en els camps d’extermini la trobem en la vivència del temps. Explica Frankl (L'home a la recerca de sentit) que al camp d’extermini un dia trigava més en passar que una setmana. El dia estava ple i ple de misèries, vexacions i humiliacions, i no s’acabava mai. D’aquesta manera, quan ja no s’espera res, es viu només centrat en el passat; és la mort, el “cadàver vivent”, la vida retrospectiva. Es produeix aleshores una absoluta desvaloració de la realitat que implica la temptació de deixar-se anar “atès que tot és absurd es miri com es miri”. El neoliberalisme ha convertit la vida en un camp d’extermini, la vida en un infern.