dijous, de desembre 04, 2008

Jonathan Moriche - Capitalismo financiero, crisis económica, respuesta social

Avui al web de rebelión s'ha publicat un article de Jonathan Moriche que tracta del moment crucial en què ens trobem i en el que cal desgloçar la ideologia de la crisis que ha difós el neoliberalisme.

Parla, també, de la manera especulativa com és tractat tot i tothom i on l'economia real ha passat a anomenar-se economia fantàstica, de manera que el capitalisme financer ha pogut adquirir la realitat i transformar-la casi bé en tota la seva totalitat en fitxes per al joc especulatiu.

Per altre banda, menciona cites que sintetitzen clarament el capitalisme actual, com la de la Naomi Klein que defineix el capitalisme del desatre com aquell en que per alguns la crisi no és una catàstrofe, sinó una oportunitat de negoci. Per tant, manifesta l'ús de la crisi econòmica com a careta per amagar la recollida de beneficis i una gran lluita de classes dels de dalt contra els d'abaix.

Acaba parlant de la resposta social davant de tal esdeveniment, i reitera a la classe treballadora i la societat civil, als sindicats i altres moviments, i als partits d'esquerra, que escapin de la ideologia neoliberal i que el·laborin la seva pròpia definició de la crisi i que facin el seu propi anàlisi dels fets, per tal d'orientar la lluita i el·laborar alternatives socials i polítiques que deixin al marge les males herbes on hem anat a parar.


[www.rebelion.org]


Sílvia Alberch Blázquez

9 comentaris:

Melyssa ha dit...

Encara que tard però faig un petit comentari...No he pogut comentar abans per problemes tècnics però en fi aquí està. Crec que és necessària algun tipus d'intervenció d'opinions pel que fa al tema de "la crisis" ja que al cap i a la fi és un tema que porta de cap a molta més gent de la que podem arribar a pensar, fet que fa que "els de adalt" maneguin la situació com volen.
Com diu el text crear una definició pròpia de la crisis sería una alternativa per orientar-nos una mica dins aquest fenòmen, en el que al cap i a la fi estem tots ivolucrats.

Bàrbara ha dit...

com hem arribat fins aquí? Trobo d'una hipocresia increible que despres d'haver arribat a aquesta situació s'hi lucrin els que l'han provocat! aixó és increible! Però en canvi penso que es ara quan s'ha de fer alguna cosa, els mateixos ciutadans hauriem de fer-nos sentir d'alguna manera per tal d'aturar aquesta repressió i control que exerceixen vers el poble!!

Albert Vives Soldevila ha dit...

Si si, els principals cervells que ens han conduit fins aquí, de bona mà, ja sabien que això passaria, d'aquí que aquesta crisi en el fons per ells no esdevé crisi, pels defensors del neoliberalisme ara a arribat la oportunitat d'acabar de desmantellar el sistema de benestar, ens vendran que el neoliberalisme és realment l'autèntica salvació de la crisi, i segurament com a borregos seguirem endavant cada cop cap a noves maneres de dur-lo a terme caient simpàtic a la "majoria", i crec que és aquesta simpatia mostrada des de fa molt i molt de temps la que s'ha guanyat el suport social(en grans termes), i que fa a la societat partícip directe de la crisi, però entre uns i altres hi ha una diferencia, uns són beneficiaris per "espavilats" i els altres som víctimes per estudiadament ignorants.

Sirc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sirc ha dit...

Crec que haurien de parlar de solucions i com superar la crisi, perquè com sempre sabem que qui surt tocat i perdent és el poble. Aquesta crisi és diferent a les anteriors crisis del nostre sistema capitalista. El canvi que pot suposar ja no econòmicament sinó també ideològicament i sociològicament al nostre món neoliberal, pot desmuntar tot el sistema econòmic establert fins ara on el poder es troba en mans d'uns pocs que es poden permetre el luxe de despilfarrar diners. Mentrestant, els nostres deutes i crèdits continuen creixent al nivell de la nostra por per perdre el que "no tenim" i caure en la fragilitat que ens apropi a la pobresa. Aquells que tenen el gran capital poden dormir tranquil·lament, continuar exercint el poder i engreixant les seves butxaques.
El sistema productiu, convertit en sistema financer, multiplica als deutors per multiplicar als consumidors.

És obvi que els beneficiaris del neoliberalisme estan aprofitant el moment per eradicar l'Estat del Benestar però no tothom ens passem el dia davant de la televisió...
Lluitar contra la ignorància, la desinformació, unir forces i valorar més les persones que als productes si està a les nostres mans. Hem d'apendre a perdre la por i mai l'esperança o ens convertirem en altre producte d'aquesta societat de consum.

xArLi ha dit...

Aquesta crisi treu (igual que ha fet durant anys el capitalisme) el pitjor que cadascú porta dins. La solució sembla ser que cada individuu miri de trobar la solució per si sol sense comptar en l'opinió del veí del cantó, potser per costum neoliberal. Convertint-nos en éssers autònoms i tant importants només per a nosaltres mateixos s'aconsegueix que la crisi segueixi el curs marcat que s'esperava. La desesperació que provoca l'abandonament dels demès i la sensació d'abandonament propi que se'n extreu d'aquest acte egoista, no solament allunya més encara al pobre de la solució sinó que a més esta provocant que el problema encara s'engreixi el doble, gràcies al heroisme del poder, assegurant als ciutadans que la solució és seva.

Arribarà el moment en que aquesta mateixa desesperació social porti a la població en general a organitzar-se i fer pressió als que s'estan atribuint la responsabilitat de trobar la solució per participar també de la mateixa.

Sitio web personal ha dit...

Muchas gracias por comentar y enlazar mi artículo. Espero os haya resultado de interés y utilidad.

Un saludo,

Jónatham F. Moriche

Anònim ha dit...

Cuidado con Moriche, es un infiltrado del PSOE en los movimientos sociales, que nos lo digan a los extremeños

Jónatham F. Moriche ha dit...

Hombre, ya apareció por aquí el tonto del pueblo... No es preocupéis, amigos, es el clásico gilipollas de Manos Limpias que celebra el 20-N en el Valle de los Caidos, y que en ocasiones (las más patológicas) se cree y se hace pasar por alguien de izquierdas...

Un saludo,

Jonatham Moriche