diumenge, de desembre 28, 2008

Resposta de la senyora democràcia...

Reprimir-se és ben difícil. No tots els periodistes poden estar davant d’una estranya espècie com és Bush i no fer absolutament res. I més encara, si ets d’Iraq.
Aleshores li va tirar una sabata, li va dir – gos! aquest és el teu petó de despedida ! , li va tirar l’altra sabata i li va tornar a dir –gos!. Per desgràcia les va esquivar, les dues!
Ni més ni menys que quinze anys de presó, un braç i unes quantes costelles trencades, hemorràgies internes i un ull morat. Aquesta és la resposta de la suposada democràcia.
Això sí, mentre el periodista està a urgències el gilipolles segueix tranquil•let a la seva mansió.
La meva pregunta és: Qui hagués pogut estar al seu davant sense dir-li ni fer-li res?
Periodistes del món, ara toca pensar-s’ho dos cops. Si per tirar una sabata ja perds 15 anys de presó, potser és millor radicalitzar l’acció una miqueta més i que com a mínim els anys de presó prenguin sentit.
Tal pena, i molt més exagerada, l'hauria de complir l’estranya espècie. Ell ha matat, ha dictat, ha estafat, ha mentit i ningú, NINGÜ li ha tocat un pèl. I pobre, pobret, del que intenti fer un acte “simbòlic” (per expressar la seva disconformitat) com seria tirar una sabata.
~Montse,,*

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Potser és un bon acomiadament per els vuit anys de mal govern d'en Bush. Algú altra, en comptes d'haver-li rigut les gràcies i haver-se fotografiat amb ell en aquelles illes, no m'en recordo (o potser no vull recordar les Açores, m'agraden més com a referent climàtic!) hauria hagut d'haver estat capaç de dir el que molts espanyols pensàvem amb referència a una guerra injustificada i amb un futur incert, gastant un grapat de dòlars en fer la guerra mentre el seu país queia en el caos: atur, enfonçament de l'economia (no oblidem que EUa ha estat el bressol de les hipoteques ben anomenades escombraries), mala assistència sanitària, mals resultats acadèmics. Han hagut de passar vuit anys, per a que un periodista, tot realitzant la seva feina, hagi tingut uns instants d'irreflexió i la sabata, aquella objecte lleig, brut, que s'arrossega pel terra, ple de ... llençar-li pel cap.
És un dur ofici el de periodista i més quan has de dir la veritat!

sarai ha dit...

l'anonim es la Sarai